1. Etapa de canvis físics i psicològics on es posa en qüestió els hàbits apresos fins ara.
2. Oferir nutrients de qualitat i en la quantitat justa per evitar possibles problemes futurs.
3. Implicació familiar per a ajudar a escollir correctament els aliments.
En aquesta etapa, els adolescents experimenten grans canvis físics i psicològics. Aquests canvis afavoreixen sentiments de gran confusió que els porten a qüestionar-se tot allò que fins ara els era vàlid, inclosa l’alimentació.
L’adolescència és també una etapa marcada pel gran creixement físic. Aquest fet comporta un estat de debilitat orgànica i cansament. Alhora, també hi ha un desgast intel·lectual molt important. D’aquests fets podem entendre la importància d’augmentar les aportacions d’energia i nutrients i assegurar així el millor desenvolupament.
L’objecte de l’alimentació té un doble vessant: un relacionat amb la nutrició i un altre relacionat amb la sociabilitat.
Amb el primer es tracta de proporcionar la ingesta de nutrients en quantitat, qualitat i proporció adequats per tal d’obtenir un creixement, una maduresa i un desenvolupament correctes, evitar carències nutricionals i prevenir malalties amb elevada morbiditat i mortalitat en l’adult.
Amb el segon, entenent que tot acte relacionat amb l’alimentació és un acte social, de relació interpersonal i, en aquest sentit, considerem que els àpats han de ser moments privilegiats per la convivència i el diàleg.
Per aquest motiu, en la seva dieta no poden faltar-hi les proteïnes (carn, peix i ous) per al desenvolupament muscular; els greixos saludables (oli d’oliva i fruits secs) i els hidrats de carboni (cereals, llegums, patates i fruita) que els aporten energia. Cal que evitin el consum en excés de greixos saturats (brioxeria i menjar ràpid), ja que augmenten el nivell de colesterol i el risc d’obesitat.
Cal evitar que consumeixin begudes energètiques amb alt contingut amb cafeïna i altres substàncies excitants que poden provocar trastorns com nerviosisme, irritabilitat, insomni, falta de concentració, etc.
Encara que en aquesta etapa és possible que els horaris familiars siguin diversos, continua sent important fer un àpat al dia en família. A més de potenciar la comunicació i els vincles afectius, també permet supervisar els seus hàbits alimentaris.
En aquesta etapa, ja són més autònoms en molts àmbits de la seva vida i assoleixen cada cop més responsabilitats. En relació amb l’alimentació, han de saber quins aliments formen part d’una dieta equilibrada i quins perjudiquen la salut. Quant als hàbits alimentaris, ja han de ser capaços de preparar-se l’esmorzar, el berenar i algun àpat senzill.